Actualment, quan he d’explicar el meu background i la meva història que expliqui el meu know-how al sector de la restauració, m’inclino més i més a ressaltar els meus fracassos. Sí sí, els meus fracassos al sector de la restauració, o els meus fracassos com a empresari en el passat.
Veig encara moltes reticències i cares de dubte respecte a aquests arguments, i suposo que culturalment no hi estem acostumats. Preguntes com, si ha tingut fracassos, que em podrà aportar? O bé “prefereixo que m’expliqui algú que només ha tingut molts èxits”, sovint afloren quan parlo a l’entorn i gent del sector.
Podria perfectament explicar el meu camí d’empresari ressaltant els meus èxits, les meves metes i objectius assolits. I si bé ho faig, tinc el convenciment que aquests no em van aportar ni el 10% de tot el know-how que he adquirit durant tota la meva carrera com a professional. I ho dic amb tota la confiança del món: Fracassar em va fer ser una mica més savi. És una cosa que puc aplicar perfectament a la meva vida privada i personal, i estic segur a afirmar que als moments més difícils m’he curtit més i he crescut més com a persona. Aquesta és la dinàmica doncs: els obstacles, les dificultats sobrevingudes, els revés i les males decisions, es queden gravades a l’ordinador neuronal que tenim i es queda com a aprenentatge més profund.
No explico res de nou per als habituats a la literatura sobre l’emprenedoria, especialment d’autors nord-americans. És més, és un tema més que parlat. Va ser una xerrada recent del CEO de Nvidia a estudiants de Stanford, que em va fer voler redactar aquest article, i hi deia literalment dirigint-se als estudiants “I wish upon you ample doses of pain and suffering”. (us deixo el link del vídeo sobre la xerrada i si bé és tota interessant, aquest moment es troba al 36:00, https://www.youtube.com/watch?v=cEg8cOx7UZk). Entenent que vol arrissar el ris amb aquesta frase per generar impacte entre els seus oients, el missatge és vàlid en el sentit que és el fracàs, els mals moments, els que et faran lluitar i lluitar més, en definitiva, els que hauràs de mostrar més resiliència , els que et faran més fort i una persona millor. I em reafirma en la meva tendència com he dit anteriorment, d’ensenyar els meus fracassos com un element molt valuós en la proposta de valor de muchømejor.
Les dificultats em van fer retorçar-me el cap per trobar solucions: canvis en operatives per reduir costos, noves estratègies de comunicació per arribar a més clients, noves accions comercials per afegir oferta al nostre servei o inventar un pla de xoc per revertir situacions financeres complicades derivades de desacords amb socis i inversors, entre moltes altres. Deixaré de banda la pandèmia, perquè això va ser dur per a tots, però de la mateixa manera em va obligar a reinventar-me i deixar anar llast molt a desgrat meu i entendre que moltes vegades en els negocis la decisió valenta és deixar enfonsar el vaixell per quedar-se un a flotació. Com una vegada em va dir algú molt estimat “els vaixells són bonics, però no serveixen de res si el mariner s’enfonsa amb ells. Neda cap a la riba i fes un altre vaixell per tornar a navegar”. I és el que vaig fer i he fet sempre que ho he hagut de fer.
Estic convençut i confiat que a muchømejor aportem aquesta visió des de l’experiència en primera persona, des de l’acceptació que la vida de l’empresari (o emprenedor que ara queda millor dir-ho així) es forja a base de fracassos per aconseguir èxits. Saber que un ho va fer bé, però sobretot que va fracassar i en va extreure tot el suc que va poder per ser més i millor.
Últimament, parlant amb amics, coneguts o col·legues de formació que han estat o estan als EUA, el primer que m’han ressaltat quan els explico el meu projecte a muchømejor són els fracassos. L’any passat sense anar més lluny, en una xerrada oferta al Culinary Institute of Barcelona (CIB), amb alumnes de tot el globus, els vaig explicar part d’aquesta història. Va ser increïble veure com un cop acabada la xerrada molts em van venir a explicar els seus projectes per veure si els podria ajudar, ja que van entendre que el fracàs m’atorgava coneixement.
Podria haver fet un article explicant els èxits que he tingut per vendre els nostres serveis, el nostre expertise i el bonics i guais que som. Però allà no rau la nostra major fortalesa ni valor, i encara que pot ser una mica arriscat, almenys en aquest costat de l’oceà, prefereixo ser sincer i explicar què em va fer fort i “una mica més savi”, i tenir la certesa que això ens va fer muchømejor.
